• Situación panteón de Virginia Dotres. Museo del Silencio. Cementerio General de Valencia
  • General panteón de Virginia Dotres. Museo del Silencio. Cementerio General de Valencia
  • Panteón de Virginia Dotres. Museo del Silencio. Cementerio General de Valencia
  • Columnas del panteón de Virginia Dotres, en el Museo del Silencio. Cementerio General de Valencia
  • Ornamentos en el panteón de Virginia Dotres. Museo del Silencio. Cementerio General de Valencia
  • Detalle ornamentos panteón Virginia Dotres. Museo del Silencio. Cementerio General de Valencia
  • Entrada panteón de Virginia Dotres. Museo del Silencio. Cementerio General de Valencia

Virginia Dotres

Una vegada creuem la secció primera, darrere de la capella en la secció segona dreta, podem veure el magnífic panteó de la Família Dotres. Representa un fèretre entre columnes que va ser fabricat a Itàlia i transportat a València peça a peça.

El panteó el van erigir els pares de Virgínia Dotres, que va morir als 15 anys després d’una trista malaltia. Era la filla única d’un potentat comerciant. La xiqueta escrivia poesies, fet que va motivar que, a la seua mort, els poetes de l’època li feren un llibre dedicat a la seua persona. “¡Para vivir y amar! Vierte tu amor, aunque a través lo viertas de ese desecho funeral sudario, pues el dolor que hoy gime solitario, le basta aquí esperar.” Era un dels versos que van ser dedicats pel poeta Vicent Boix.

ÀUDIO


La xiqueta poeta

Espectacular és el panteó erigit a la memòria de Virginia Dotres. La xiqueta poeta. Només tenia 15 anys quan va morir a causa d’unes febres tifoides en 1851. Els seus pares, pròspers comerciants, van manar construir este edifici d’inspiració hel•lenística amb marbres de carrara. Compta amb una columnata, sarcòfag i cripta subterrània. Les restes de Virginia van ser traslladats a este mausoleu dos anys després de la seua mort. Va ser el segon monument funerari que es va construir en el cementeri General de València.
El panteó és una reproducció en miniatura d’un temple grec perípter d’orde dòric, compost per deu columnes estriades que alberguen en el seu interior un sarcòfag decorat amb símbols en relleu. El monument es va portar peça a peça des d’Itàlia, i s’ha documentat com a obra del famós escultor genovés Sant Varni.

ÀUDIO


libro Las flores del sepulcro. Museo del Silencio. Cementerio General de Valencia

PANTEÓ DE VIRGINIA DOTRES EN EL CEMENTERI GENERAL DE VALÈNCIA

La xiqueta que va morir rodejada de poesia

Gaspar Dotres era un acabalat comerciant dedicat al negoci de la seda. Casat amb Antonia Guix tenien una filla, Virginia, deien apassionada per la poesia. La xiqueta va morir el 6 de febrer de 1851 quan comptava 15 anys d’edat i va ser inhumada en el Cementeri General de València en un nínxol provisional. Alguns dels més destacats poetes valencians es van reunir junt amb el nínxol i van oferir en record de Virginia una vetlada poètica i l’edició d’un sentit llibre dedicat a ella, Les flors del sepulcre (1851) . Una làpida per al record de Virginia es troba col•locada en l’església de Santa Maria de Jesús, carrer del Beat Nicolás Factor, a Patraix, en la zona on Gaspar Dotres va tindre la seua fàbrica de filats.

Gaspar Dotres es va dirigir a la Comissió del Cementeri General de València sol•licitant un terreny per a construir el mausoleu que acollira a perpetuïtat les restes mortals de la seua filla. Se li va concedir el dit espai en la part posterior de la capella, en la secció 2a dreta.

El Diari Mercantil de València (dijous 28 de juliol de 1853) oferia esta notícia: S’ha donat ja principi a la col•locació del monument fúnebre que el senyor Dotres erigix en el nostre cementeri general. Ha de ser obra magnífica, si es té en compte el número considerable de calaixos que hem vist, i que tanquen per peces tot el mausoleu. Treballat a Gènova, he vingut també per a col•locar-ho un jove artista (Sant Vael meu) d’aquell país.

La construcció del panteó va ser costosa (en la seua execució i en l’econòmic) i, per fi, el 16 de setembre de 1853, es va produir el trasllat de les restes al nou mausoleu. Representa a un temple hel•lenístic d’orde dòric, elevat, que acull un sarcòfag inspirat en el model romà de l’època imperial, amb alt relleus en els seus quatre costats. Una escaleta permet l’accés a la cripta subterrània on descansen les restes mortals de Virginia. Este conjunt escultòric realitzat en marbre va ser encarregat al jove artista i portat peça a peça d’Itàlia.

Actualment han desaparegut les lletres de les llegendes i inscripcions que adornaven el conjunt .El panteó, rodejat per unes tanques de seguretat, es troba en procés de restauració. Els poemes de “Las flors del sepulcre” van caure en l’oblit. Virginia roman dormida en la memòria de marbre.