En el primer any del Cementeri General de València no existien els nínxols. Es construïxen a fi d’aprofitar el terreny i ací estan inhumats les famílies que ja tenien uns drets adquirits en els cementeris parroquials. Així, no és estrany veure inhumats les restes d’algun membre de l’alta societat valenciana i també a un dels últims inquisidors, Rodríguez Las. Normalment estos nínxols estan compresos amb dates del primer terç del segle XIX. Al construir-los sobre el mur van deixar tapats els primitius taulellets que es trobaven adossats indicant la presència i distància de les tombes, en un moment en què no existien les làpides que recordaren als difunts.
Ací està soterrat també Manuel Blasco Vergara, un dels arquitectes, junt amb Cristobal Sals, arquitecte i acadèmic valencià, que van projectar el Cementeri General de València. Inicialment, es tractava d’un recinte rectangular d’uns 3.200 metres destinat a fossa comuna, emmurallat, amb un únic accés centrat en el seu mur Este de què partia un passeig central que dividia l’espai en dos quadros i que finalitzava en una capella, situada en el fons, adossada al seu mur Oest.
