Corredor central, secció 1ª

La secció 1ª arreplega el cementeri primitiu. Està dividida pel corredor central i ambdós costats es poden veure els primers panteons construïts a partir de la meitat del segle XIX. Originàriament presentava l’aspecte d’un gran jardí vuitcentista.

En 1850 es construeix el primer panteó, el dels Marquesos de Sant Joan i, a partir de llavors, les famílies burgeses imiten este tipus de construccions que representava el poder econòmic i el seu estatus. És llavors quan apareixen verdaderes obres d’art realitzades per arquitectes i escultors. Entre silencis de flors, sonen ecos esculpits, símbols de vida i així queden per sempre el record de pedra, suor i bronze.

A l’accedir a l’interior del cementeri ens trobem amb el corredor central que conduïx a la capella. Esta andana en un principi era més ample però amb el temps es va decidir destinar-ho per a certes tombes significatives, famílies o personatges de rellevància que, gradualment, van ser soterrats junt amb frondosos salzes. Així, a un costat i a un altre, podem veure les tombes de Félix Pizcueta, el Panteó de la Policia Local, el pintor Genaro Lahuerta o el del Marqués de Cruïlles, entre altres.

ÀUDIO


Mare de Déu dels Desemparats

De la capella del Cementeri General de València

Amb motiu de la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats a maig de 1923, es va veure incrementada la devoció i la popularitat a la Patrona de València. És per eixe motiu quan es va enaltir entre els devots valencians el tindre una imatge de la Mare de Déu en els seus domicilis, ja siga en escultura, pintura, litografia o gravat. Per això, a partir de la Coronació, van proliferar les imatges de la Mare de Déu. Les cases especialitzades en orfebreria i imatges religioses van començar a realitzar encàrrecs a orfebres i artistes experts en la fabricació d’este tipus d’objectes de culte.

La imatge podíem datar-la entre 1923 i els anys posteriors, tenint en compte que es va comercialitzar durant molt de temps. Correspon a un estil post modernista, classicista, dins del realisme llavors imperant. Mesura 1,10 metres d’alta per 0,60 d’ampla. És d’escaiola artística, tècnica que s’havia posat de moda a principis del segle XX i que eliminava el pes del conjunt. Flama poderosament l’atenció, l’exquisida execució dels rostres, així com la seua definició artística, de bella factura que invita a la seua devoció.

Per a la seua execució va haver de fer-se un entramat metàl•lic que sostingués tot el seu cos, figures i base. Un treball d’autèntica professionalitat i bon fer artístic. La pintura és delicada, amb tota seguretat realitzada per un bon artista imatger, qui igualment es va encarregar de realitzar els fins daurats en els elements decoratius previstos en la rica indumentària. Tant la creu com la corona són metàl•liques.

La base està pintada de plata colrada i presenta un lleuger desgast degut a la quantitat de vegades que per ella han passat les mans dels fidels que efectuaven este ritual com a devoció a la Mareta, Verjurat dels Desemparats i Patrona de València. En el seu centre es pot veure l’escut de la Confraria. Recentment tota la imatge va ser objecte d’una neteja integral, a fi de ressaltar la seua esplendor original i, així mateix, es van cromar els objectes metàl•lics (corona i creu).

La realització i comercialització de la imatge que ens ocupa es gestaria totalment a València i seria duta a terme en l’entorn de tres magatzems d’orfebreria existents llavors: la Casa Orrico (Carrer de Saragossa, 14) , Justo Burillo (carrer de la Paz, 10) Fill de Torres -Casa Plana- (Plaça de l’Almoina, 6) , establiments que exercien la supremacia en la ciutat en la realització i comercialització d’este tipus d’imatges. Es desconeix la família originària que va adquirir la imatge. L’anterior propietari, D. Francisco Salvador Iranzo Aliaga, la va comprar en una botiga d’antiguitats i, l’any 2009, va encarregar la neteja integral, tal com s’especifica en l’informe tècnic.

A iniciativa de l’Excma. Sra. Alcaldessa SRA Rita Barberá Nolla, sent Regidora de Cementeris, SRA Lorda Bernal, esta imatge va ser donada per SRA Concepció Caballero Peregrín. La peanya de marbre fabricada ex profés va ser realitzada, i també donada, pel marbrista D. Rafael Flores. Així mateix van intervindre en la localització, gestió i assessorament, els capellans del Cementeri D. Bernardo Conca Pardo i D. Benjamí Zorrilla Ronda, així com el bibliòfil D. Rafael Solaz Albert. El 13 de juny del 2010 va tindre lloc la seua entronització en un brillant acte que va comptar amb la presència de l’Arquebisbe de València D. Carlos Osoro i amb gran quantitat de fidels.