• tumba de Vicente Blasco Ibañez en el Museo del Silencio, de JC media.
  • Lápida de Vicente Blasco Ibañez en el Museo del Silencio, de JC media.
  • Inscripción en la tumba de Blasco Ibañez, en el Museo del Silencio. Cementerio General de Valencia

Vicente Blasco Ibañez

Secció 3ª, civil. Nínxol: 93

A l’antic Cementeri Civil es troba el nínxol amb les restes del gran novel•lista de fama universal Vicent(e) Blasco Ibáñez. Destaca la seua senzillesa i una llegenda gravada a la llosa: “Quiero descansar en el más modesto de los cementerios valencianos…”. Les seues restes van ser traslladades en vaixell de Mentó (França) a València, i quan la comitiva es dirigia cap al cementeri es va organitzar una gran revolada, els carrers es van omplir de gent.

El fèretre amb les restes va estar exposat cinc dies a la Llotja i per allí van passar infinitat de ciutadans i veïns arribats d’altres poblacions, que van voler dir-li el seu últim adéu abans que fóra inhumat al nínxol. Mai no li falten flors.

ÀUDIO


VICENTE BLASCO IBÁÑEZ.

(València 1867 – Menton 1928). Escriptor i polític.

Vicent Blasco Ibáñez és universalment conegut per les seues novel•les socials i profundament descriptives. Amb una personalitat irresistible, impetuosa i vital, en les seues obres va descriure com ningú els costums de València, la seua horta i la seua esplendorosa mar, amb el vigor semblant a les pintures del seu gran amic, Joaquim Sorolla. Un epitafi per a tan il•lustre novel•lista seria: “Les teues novel•les van ser vides que quedaren impreses en lletres d’or”.

Al seu nínxol està gravat un dels desitjos de l’escriptor: “Quiero descansar en el más modesto cementerio valenciano. Junto al Mare Nostrum que llenó de ideal mi espíritu, quiero que mi cuerpo se confunda con esta tierra de Valencia que es el amor de todos mis amores”.

ÀUDIO


Retrato de Vicente Blasco Ibañez en el Museo del Silencio, de JC media.