En una humil tomba, el nínxol 1501, jau la protagonista d’una curiosa història d’amor. Va succeir a finals del segle XIX. Vicente García Valero, actor i dramaturg valencià, va perdre la seua núvia Emília. Al llarg de tota la seua vida no va deixar d’enviar-li flors el dia de Tots Sants.
Formaven una parella molt jove. Ella va morir quan el seu xicot es trobava a Madrid. Vicente, amb moltes dificultats administratives, va aconseguir una exhumació de la seua amada (havia sigut soterrada en una fossa comuna) i va comprar el nínxol a perpetuïtat. Ell va ser actor i realitzava contínues gires. Cada 1 de novembre enviava diners perquè netejaren la làpida i l’adornaren amb tantes flors com fóra possible. Va tindre una vida de desgràcies contínues. Es va casar amb una de les germanes d’Emília i va enviudar. Després es casà amb una altra de les germanes. Va tindre una filla que va morir als cinc anys.
Quan ja era ancià, no disposava de mitjans econòmics i un any, molt al seu pesar, no va poder enviar diners perquè arreglaren el nínxol d’Emília. Amb la seua dona va passar per una administració de loteria a Madrid i va veure en l’aparador diversos dècims del número 1501. Immediatament va recordar el nínxol del seu verdader amor i va adquirir un dels dècims. Li va tocar el premi de la grossa. Al final d’aquesta història comptada pel mateix Vicente en el seu llibre de memòries Pàgines del Passat, ell va exclamar: “Tants anys enviant diners a la meua amada i ara és ella qui me’ls torna”.
