Diuen que quan es tanquen les portes del cementeri tot roman en silenci. Després arriba la nit, els sons de l’ànima que sempre perdura en el record, aquella que porta la flor de cascall, tantes vegades representada en la simbologia fúnebre.
Est és l’Àngel de la família Burriel que ens indica silenci i respecte. Per tot, es pot assegurar que el cementeri no és un lloc de mort (aquesta ocorre en un altre lloc, un domicili, una clínica, una carretera…), és un lloc de records, d’història i d’art. D’ànimes que una vegada van ser vides. Així cal veure-ho i així ho presentem.
