CEMENTERI GENERAL DE VALÈNCIA

HISTÒRIA:

El Cementeri General de València, sorgeix després de la prohibició de situar en el nucli urbà els cementeris de cada parròquia. El projecte va ser de l’arquitecte municipal C. de Sals, començant les obres en 1805 i sent inaugurat en 1807. Inicialment era un rectangle d’uns 3.200 metres quadrats, emmurallat, amb capella central en la testera i accés, també centrat en el seu front. A partir de 1808 s’inicia la construcció dels nínxols. El primer panteó és de 1851 per a Virginia Dotrés i ràpidament es generalitza el seu ús entre les famílies poderoses, de manera que hui és un dels cementeris que més panteons posseeïx.

En 1875 es fa un projecte d’eixamplament que s’aprova en 1876. La primera ampliació és un augment de profunditat del rectangle inicial, quedant la capella exempta quasi en el centre. Cap a 1880 s’aproven les condicions per a construir nous nínxols i pòrtics. És ara quan es decideix la construcció d’un nou rectangle adossat al primer, denominat dels “Pórticos” o “Patio de les Columnas” per estar format per 170 robustes columnes dòriques, es pot considerar l’última obra de l’etapa neoclàssica en la ciutat.

En 1886 es va construir la sala d’espera i en 1907 el pati de les palmeres. Després es realitzen successives ampliacions, que tindran en comú el tractament de les construccions que alberguen els nínxols.

Entre els mausoleus més interessants destaquen els dels arquitectes A. Martorell Trilles (Família Mestre Bosarte) , J.M. Cortina (Família Puchol Sarthou, Oyanguren, Martínez Boronat, Krausser, Monterde, Pascual) , Vicente Rodríguez (Família Galindo) , L. Matoses Ric (Marqués de Sotelo) , J. Rieta Síster (Tomba del Baró de Sant Petrillo) , i E. Rieta López (panteó de José i Cogombre Benlliure) . En el cementeri civil es troba la tomba de Vicente Blasco Ibáñez.