EL MUSEU DEL SILENCI

Cementeri General de València

QUÈ ÉS EL MUSEU DEL SILENCI?

El Museu del silenci, és un projecte multi plataforma que proposa diferents recorreguts culturals pel Cementeri General de València.

Plantegem 4 rutes per a recórrer el Cementeri, i poder conéixer la seua riquesa patrimonial, històrica i cultural

DISPONIBLE TAMBÉ L’APP

Descarrega’t la nostra APP per a smartphones i podràs realitzar les quatre rutes proposades en el Cementeri General de València.

Disponible per a smartphones Apple i Android

apple-store-museo-silencio google-play-museo-silencio

museo-del-silencio-logotipo-horizontal

Art i història en

El Cementeri General de València

per Rafael Solaz

museo-del-silencio-logotipo-horizontal

“L’origen dels monuments arquitectònics i escultòrics en els cementeris contemporanis part de la vanitat d’una societat aristocràtica i burgesa que pretén demostrar el seu poder econòmic i social, fent que estes construccions sobrevisquen a la mateixa vida i, al mateix temps, es convertisquen en espais per a la memòria dels difunts”

Llegir més

En el Cementeri General de València es troba un autèntic museu d’història i art. Este cementeri va ser construït entre 1805 i 1807 però seria a mitjan segle XIX quan apareixen els primers panteons que confereixen al lloc una imatge impregnada de romanticisme funerari. A partir de llavors una nova ciutat s’aniria construint i gradualment van sorgir diversos estils que van marcar l’època i la moda arquitectònica: classicisme, eclecticisme, historicisme, modernisme o moviments racionalistes, tot rodejat d’una frondosa vegetació, amb espècies mediterrànies, la qual cosa permet apreciar una imatge pintoresca, romàntica, al mateix temps que enigmàtica. En les primeres seccions, les més antigues, és on es concentra la major part de les obres d’interés. Coincideixen amb l’àrea del primitiu cementeri tantes vegades ampliat. La participació dels escultors valencians va ser total. Marià Benlliure, Ricardo Boix, Luis Bolinches, Capuz, Castelló Mollar, Gabino, Francisco Paredes, Vicente Navarro, Silvestre d’Edeta, Ramón de Soto, entre altres. També els arquitectes van ser protagonistes, començant amb els creadors del cementeri: Cristóbal Sals i Manuel Blasco, seguits d’altres com Francisco Almenar, Joaquín Mª Arnau, Joaquín Belda, Manuel Peris, Gerardo Roig, Vicente Sancho, Enrique Samper… amb especial atenció a José Manuel Cortina i Antonio Martorell, autors d’esplèndids panteons.

La simbologia adquireix un element protagonista important. Les corones de les flors “sempre vives”, aquelles que encara que seques mantenen la seua frescor (el record perdura) , els llums votius amb la seua flama encesa cap al cel (l’ànima) , les aus nocturnes com el mussol o la rata penada, representant la nit (la mort) , la flor del cascall (el ser que dorm) , les lletres alfa i omega (principi i fi de la vida) , s’uneixen a elements maçònics o altres de difícil interpretació simbòlica. En el cementeri es troba representada part de la història de la ciutat. Els dos segles d’existència fan que allí es troben tot un elenc de personatges il·lustres. Uns inhumats en rics panteons, altres, al contrari, descansen en humils domicilis, cas del nínxol de Vicente Blasco Ibáñez o el fèretre de Joaquín Sorolla.

Val la pena visitar el Cementeri General amb una altra mirada, la que la sensibilitat de cada un permeta veure una gran exposició a l’aire lliure d’arquitectura, escultura, història i biografies. Museu del Silenci, on l’or es converteix en cendra, els noms desconeguts es remarquen i la dalla, convertida en símbol, recorda l’essencial igualtat.

Article publicat en abc per Rafael Solaz, bibliòfil, escriptor i creador del Museu del Silenci, rutes guiades pel Cementeri General de València.

"La mort es allò que no hem de témer perquè mentre nosaltres som, la mort no és i quan la mort és, nosaltres no som"

− Antonio Machado (1875 - 1939) –

"La mort és una vida viscuda. La vida és una mort que s’acosta"

− Jorge Luis Borges (1899 - 1986) –

"La mort és una quimera: perquè mentre jo existeixc, no existeix la mort, i quan existeix la mort ja no existeixc jo"

− Epicuro de Samos (341 a.C - 270 a.C) –

"La mort només té importància en la mesura en que ens fa reflexionar sobre el valor de la vida"

− André Malraux (1901 - 1976) –

"La vida dels difunts perdura en la memòria dels vius"

− Cicerón (106 a.C - 43 a.C) –

"La mort no es altra cosa que un somni un oblit"

− Mahatma Gandhi (1869 - 1948) –

"La pàl•lida mort igual crida a les cabanyes dels humils com a les torres del reis” Horacià "

− Horacio (65 a.C - 8 a.C) –

LES RUTES

18 vides, 18 silencis

18 vides, 18 silencis

Dones que van deixar empremta

Dones que van deixar empremta

Personatges il•lustres

Personatges il•lustres

Personatges populars

Personatges populars

El Cementeri General de València

A vista de DRONE

"Ni els més ostentosos panteons -ricament decorats amb intricats relleus, junt amb les senzilles làpides d'inscripcions anònimes esborrades per l'erosió de l'oblit- tracen un desacord davant del fi de la vida. Aquesta diferenciació està concebuda pels que queden... L'or es converteix en cendra, els homes desconeguts es remarquen i la dalla, convertida en símbol, recorda l'essencial igualtat"

− Rafael Solaz –